Comencem la classe de Toni parlant de la diversitat, què és per a nosaltres? Esmentem que són trets que ens diferencien d'altres persones, no només físicament i intel·lectualment. També veiem que és la tolerància i la varietat. Com a psicopedagogs, més ben dit, com a persones hem de saber que tots som diferents i que aquesta diversitat és necessària en el nostre desenvolupament.
Imatge del power point de classe.
Un exemple per entendre la diversitat és: nosaltres com a estudiants del màster som un "clan", però dintre d'aquest jo sóc Sara, per tan dintre d'aquest "clan" sóc diferent.
Realment com fent front a una escola a la diversitat?
Des del departament ens mostren aquests tres punts claus per saber com atendre als infants amb necessitats i de quina forma:
Visionat a classe (xtec)
A més a més, del Disseny Universal de l'Aprenentatge, la normativa actual cita que tots els alumnes han d'anar a un centre ordinari. Només van a un centre d'Educació Especial aquells alumnes que vulguin els pares i el / la psicopedagog@ de l'EAP, amb un dictamen. En referència al DUA a classe també hem parlat del PI, el qual el tutor és el responsable de definir que li fa falta a l'alumne per a seguir el seu aprenentatge de forma òptima amb els recursos adients i específics per a ella o ella. Vers el meu punt de vista molts cops no caldria fer un PI si apliquéssim correctament el DUA i les seves mesures (universals, addicionals i intensives), pensant el docent com fa la classe, com la presenta i com la treballa per a arribar a tots.
Posarem exemples de les mesures:
Font propia per a la carpeta d'aprenentatge.
A continuació adjuntarem el CAS 2 que hem fet en grups a classe:
En el nostre grup hem pensat fer una entrevista per aprofundir en la demanda i comprovar què és el que està passant amb aquests alumnes. En cas que el professor no sàpiga ben bé què és el que està passant, considerem que seria adient realitzar un sociograma per analitzar la dinàmica del grup-classe.
Un cop identifiquem els líders positius i negatius, etc. Proposar accions educatives per aprofitar el lideratge positiu i possibilitar bones relacions interpersonals. És molt important fomentar la motivació assertiva al docent, valorar el seu treball. A més a més de crear una escolta i comunicació empàtica per a fomentar el vincle. Amb l'entrevista sabrem si el docent ha fet quelcom per millorar aquesta situació i saber quin traspàs li han fet al tutor novell, la coordinació amb altres docents, parlar al claustre i a la CAD.
Propostes:
- Proposar diferents accions tutorials. Com per exemple, reservar una hora a la setmana per fer una acció tutorial grupal (algún dia “puntual” com a orientador/a poder participar) i fer seguiment d’accions tutorials individuals.
- L’orientador pot entrar a l’aula i fer de modelatge.
- Observació directa a l’aula i al pati (pauta d’observació) i també fer un registre de conducta. Organització del docent/avaluació de la pràctica docent
- Coneixement de la diversitat de l’alumnat. Valorar aquesta situació està passant amb altres docents.
- Possibilitat de fer una formació, fer una sessió de formació en funció de la seva demanda. Important posar límits a secundària i no només resolució de conflictes. Assessorament o formació al centre per part del CRETDIC. Important veure si hi ha atenció a la diversitat i com es treballa.
- És important definir una avaluació d’aqui a uns mesos per veure si el grup ha millorat. Avaluació del procés.
Qué proposem al docent?
- Preguntar sobre les pràctiques educatives dins l’aula:
- Replantetjar les activitats de l’aula (metodologia)
- Treballar la cohesió grupal i les emocions dintre de l’aula.
- Quins valors enfatitzen al centre i a l’aula. Tipologia de centre.
- Com entenen el centre educatiu i el docent la diversitat.
- DUA. Mesures que s’apliquen enfront la diversitat.
Famílies:
- Reunió amb els pares per comentar la problemàtica existent.
- Abordar a nivell de claustre com tractar aquesta problemàtica davant de les famílies.
- Després de conèixer la problemàtica es proposen diferents accions per tal d’abordar el conflicte a l’aula. Exemples: eines, recursos, tallers, assemblees…
Deixant de banda el cas, la segona part de classe hem parlat de l'EDUCACIÓ EMOCIONAL.
L'educació emocional no es limita a la intel·ligència emocional, sinó que pren en consideració altres referents com ara les aportacions de la neurociència, la tradició de les competències socials, l’autoestima, les investigacions sobre el benestar i la psicologia positiva, etc. Es tracta d’un marc teòric ampli i integrador que fonamenta una proposta d’innovació educativa (Bisquerra, 2011).
Intel·ligència emocional és ‘la capacitat per identificar les
emocions pròpies i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre’n
la complexitat i regular-les de manera apropiada’. Segons aquesta definició, la
intel·ligència emocional és un constructe hipotètic de la psicologia que complementa
la intel·ligència, en sentit clàssic, i la personalitat (Bisquerra, 2011).
Les competències emocionals tenen com a objectiu aconseguir el benestar de la persona. Cal remarcar que a les escoles s'hauria de treballar més la consciència emocional, ja que molts cops els alumnes no saben com se senten i la forma d'expressar-ho passa a ser física i de forma violenta.
Així doncs, hem de treballar el concepte d'emoció. "L’emoció com un estat de l’organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com a resposta a un esdeveniment extern o intern" (Bisquerra, 2003).
Bisquerra (2003)
Hi ha dos tipus d'emocions, les bàsiques i les complexes, no obstant, no només sentim una emoció. Així doncs, he de regular-me emocionalment, posant paraules assertives a allò que sento dins meu. Ja que l'objectiu que hem de tenir tots i totes és buscar pensaments que siguin més realistes, més justos i més pròxims a la realitat que tenim. Com a ajuda, també hem de tenir una mirada apreciativa de l'entorn, és a dir, ens hem de sentir competents i potenciar la resiliència, millorant a la fi el vincle que tenim amb el nostre entorn proper i amb la resta del món.
Com ens ha apuntat Toni a classe sobre els factors a l'escola és molt important tenir expectatives elevades, però realistes cap als alumnes, a més a més, els vincles prosocials juntament amb els efectes i els suports de les habilitats socials, ensenyar als alumnes a tenir cura i autocura i donar-lis eines per aconseguir vincles prosocials beneficiós per al seu estat del benestar òptim.
Activitat sobre "la creativitat i Ken Robinson"
Després de visionar aquest vídeo estic d'acord amb tot el discurs de Ken Robinson. L'educació i la creativitat actualment són tractades per separat i haurien de treballar-se conjuntament. Aquesta creativitat es comença a treballar de petits, tot i que només es donen pinzellades, i al créixer es va deixant de banda perquè es considera poc important. A les escoles es dóna més èmfasi a les assignatures claus: matemàtiques, català, anglès... no obstant això, aquelles assignatures que fan créixer la creativitat com per exemple: educació física i plàstica, a poc a poc, van perdent protagonisme al currículum. Hem de conscienciar-nos que els nostres alumnes són lliures d'escollir que els agrada més, guiant-los i assessorant-los en tots els camps, perquè potser un infant li agraden molt les matemàtiques i gaudeix amb elles, però un altre vol ballar i sentir la música dintre el seu cos i la seva ànima. Per què li oferim més hores de matemàtiques i menys hores de dansa a l'altre alumne? Aquest debat fa molts anys que està a sobre de la taula.
Eduquem amb la mirada, el sentiment, l'emoció, els valors... arribem als nostres alumnes mitjançant les nostres vivències. Però realment, a ells no els deixem explorar i viure, només els eduquem amb la finalitat d'adquirir unes competències per a què el dia de demà puguin anar a la universitat. Realment, què estem educant? Humans? Robots?
A la pregunta del Moodle de si el professorat que he tingut al llarg de la meua escolarització ha incentivat la meva creativitat, m'agradaria esmentar que la majoria no, i si volia fer-ho de forma creativa em tallaven les ales. No obstant, hi ha docents que m'han ajudat a volar i enlairar i saber aterrar. Adjunto un vídeo de la carrera on havíem d'interpretar algun tema, el meu grup va escollir la zona de confort. En el meu cas, vaig sortir i vaig experimentar al màxim, ja que soc una persona que surt de la zona de confort i s'enfronta amb valentia a tots els reptes.
Bisquerra, R. (2003). Educación emocional y competencias básicas para la vida. Revista de Investigación Educativa (RIE), 21, 1, 7-43.
Bisquerra, R. (2011). Educación emocional. Propuestas para educadores y familias. Bilbao: Desclée de Brower.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada