Som neutrals o bel·ligerants?. Classe Amelia 16/02/2022
ELEMENTS PER A UN PLANTEJAMENT NORMATIU SOBRE LA NEUTRALITAT A LES INSTITUCIONS EDUCATIVES.
Exemplificant aquests dos conceptes:
La neutralitat i la bel·ligerància es manifesten o no davant de les preferències del subjecte en un context educatiu. Trilla recalcar que la neutralitat reforça els educadors que són ideològicament indiferents, irreflexius i asèptics, per tant la neutralitat es un procediment i no un atribut de la persona. Intervé sobre la forma de discussió, sense judicis de valor.
• Neutralitat externa: postura que no diu el que pensa però tinc una opinió.
Touriñán (1976), afirma que quan es parla de «neutralitat a en educació s'apunta exclusivament a la forma externa. Doncs aquesta actitud, que podria ser adoptada per un professor i observada pels seus alumnes, ens a la classe, implica una concepció peculiar i deformada de la tasca educativa.
• Neutralitat passiva: ho descriuríem com el tema tabú, és a dir, inhibim gestionar o afrontar la problemàtica. Exemple: quan un alumne a classe ens comparteix que els seus pares han avortat. • Neutralitat activa: actitud de no mostrar la meva postura, no obstant, provoco als altres que reflexionin sobre el tema. Exemple: quan un alumne no es vol posar la mascareta a l’aula.
• Bel·ligerància positiva: mostres el teu posicionament cap a una postura esmentant les coses positives i dilueixes el negatiu. Exemple: perquè és vol treballar més en la part pràctica, ja que per a nosaltres és més significatiu i motivacional.
• Bel·ligerància negativa: destrossar les altres postures, esmentant els punts febles de les altres postures, limitar-les, i per tant, emfatitzar les conseqüències negatives. Exemple: molts posicionaments quan es parla de la independència entre iguals.
• Bel·ligerància explícita: hi ha transparència davant la meva postura. Exemple: quan parles clar de la teva opinió en un tema de controvèrsia.
• Bel·ligerància encoberta: propaganda subliminal, és a dir, disfressar la teva opinió, evitar que el receptor vegi que estàs sent bel·ligerant. Exemple: amb el cas de la necessitat d’un bolígraf. Quan un empresari li diu a algú que vengui un bolígraf i com ho faria.
• Bel·ligerància educativa lícita: per raons ètiques les bel·ligeràncies encobertes en l’àmbit pedagògic han de ser il·legítimes.
• Bel·ligerància coactiva: mitjançant càstigs i sancions adoctrinem el que volem transmetre, exemple: donar premis si et portes bé, frases com: si et portes bé vas al cel, sinó aniràs a l’infern.
• Extrínseca: En un país regit per la llei que afirma la llibertat de consciència i el pluralisme ideològic i polític, no hi ha lloc per a aquesta coerció.
• Intrínseca: són idees fanàtiques, dogmàtiques que dintre de l’educació no haurien d’estar permeses, ja que creen alumnes simplistes i fatalistes.
• Bel·ligerància persuasiva: intentes portar a l’altra al teu terreny sigue a nivell racional o a nivell emocional. Exemple: creant dependència, tenint un poder i fent xantatge emocional.
• Emocional: persuadint als sentiments i les emocions. Exemple: si fas això em posaré molt trista.
• Racional: aportant proves o arguments. Exemple: l’altre dia vaig veure a la teva parella amb una altra.
Cal destacar que les relacions educatives, estan sempre lligades a pels afectes i les emocions (Trilla, 1995).
El camí més aconsellable seria procurar despertar en l'alumne el desig de buscar personalment les solucions corregides i no sufocar-lo «d'opinions legítimes que han de ser posades, derades i si és pertinent rebutjades, exposant no només les raons de la seva invalidesa, sinó també les causes per les quals s'ha arribat a aquesta opinió (Ibáñez – Martín, 1969).
A continuació, parlarem de les classes de valors i les qüestions controvertides i com la discussió de la neutralitat i la bel·ligerància, no especifica davant del docent i la institució educativa com s’ha de comportar. Per poder establir com a futurs psicopedagogs davant de les conductes més coherents de neutralitat o bel·ligerància del professorat, Trilla ens defineix criteris de demarcació sobre valors que entren en joc en les situacions escolars.
Aquests tres valors es perceben sempre des d’un punt de vista social no subjectivista o individualista.
Realment sabem que són els valors compartits? Per una banda comparteixen conceptes generals com la justícia, la llibertat, la veritat... no obstant, coexisteixen diferents mirades de jerarquitzar els valors esmentats anteriorment. Així doncs, aquests valors els veiem reflectits a la Declaració Universal dels Drets Humans. Els valors compartits poden ser acceptats amb responsabilitat per una comunitat, ja que aquesta, es plural i diversa des del punt de vista ideològic.
Els valors no compartits (valors B), són valors no consensuats i rebutjats entre tots. Per exemple el racisme seria un valor B. Els valors C, poder entrar en contradicció amb altres valors de pertinença d’un mateix grup. Per exemple: la castedat i el celibat. En aquest punt Trilla (1995), afirma que els valors d’aquest grup C son les religions, les concepcions ètiques, les opcions polítiques... accepten la democràcia però amb els seus ideals.
Seguidament, parlarem del conflicte de valors, on davant d’una situació existeixen diverses opcions que es fonamenten mitjançant referencies axiològiques diferents. Dintre d’aquests conflicte estan els valors C, i alguns cops els A i B. Per exemple: que pensem de l’avortament. Per tant, en qüestions socialment controvertides, tenim per una banda les diferents formes d’interpretar, jerarquitzar o aplicar valors (A i B), i per l’altra l’oposició (C), i com aquests dos tipus són percebuts per la societat.
Model normatiu, on s’ha de tenir molt clar una posició teleològica determinada en les institucions educatives; per tant, hem de contribuir en uns objectius bàsics que són la contribució, el manteniment i l’optimització d’aquells aspectes funcionals que vagin a millor. Vers a aquest punt trobem tres objectius claus:
1. L’educador conegui i assumeixi els valors compartits (A), educació bel·ligerant positiva.
2. L’educador conegui i rebutgi els contravalors (B), educació bel·ligerant negativa.
3. L’educant conegui les qüestions socialment controvertides, eludeixi els conflictes de valors i que pugui mantenir relacions amb aquestes autònomament. Educació neutral o bel·ligerant.
La LOMLOE (2020) cita els principis generals, l’educació en drets humans (art.2b, l’educació en valors de llibertat, responsabilitat, democràcia, solidaritat, igualtat, respecte, justícia i no discriminació (art.1 c). L'educació per a la pau i la no-violència (art. 1k, 2c i 2e) L'educació afectivosexual, l'educació per a solidaritat entre els pobles (art.2e), l'educació per a la transició ecològica, la sostenibilitat i la justícia social (art .1r i art.2e). L'educació intercultural (art.2g). L'educació per a la ciutadania activa, crítica i responsable (art. 1l i art.2k).
Cal destacar que el professorat davant de qüestions actua d’una forma o d’un altra ja que depèn de diversos factors o variables. Dintre dels factors importants davant l’actuació hem de tenir en compte: la pròpia qüestió controvertida, l’educant, l’educador, el context escolar i el context social.
Finalment, adjuntaré el Cas B que vam fer a classe, sobre la discussió a l’aula del racisme:
Ajuntament de l'Hospitalet
CAS B - Va plantejar bé l’activitat?
o Plantejament general de la temàtica del racisme
- Què hauria de fer el professor?
o Facilitar fonts fiables, delimitar preguntes. o Guiar la conversa fent preguntes prèvies, durant i després.
o Bel·ligerància positiva ressaltar lo positiu i no el negatiu
o Fer preguntes per a que reflexionen
- Hauria d’actuar igual si es parlés sobre el tema del celibat?
o S’ha de guiar l’activitat vers els factors de cotext alumne i professorat.
- Hauria d’actuar igual si fossin de 6è de primària?
o Depèn de l’estat evolutiu de la classe i del context que es trobin
- Té alguna cosa que veure el tipus d’escola?
o Sí, per les famílies i els ideals i els temes de controvèrsia hi ha aquest centre educatiu.
Com a conclusió adjuntaré un pdf de l'ajuntament de l'Hospitalet on es tracta el racisme i activitats per abordar-lo: “APRENDRE A CONVIURE EN DIVERSITAT” (Ajuntament de l'Hospitalet)
Ajuntament de l'Hospitalet (s.f). Aprendre a conviure en diversitat. [Arxiu PDF]. http://www.l-h.cat/gdocs/d9690931.pdf
Ibáñez – Martín J. A. (1969). El sentido crítico, objetivo de la educación contemporánea. Revista de Filosofía, 28 : 108-111.
Ley Orgánica 3/2020, de Educación. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-17264&p=20201230&tn=1
Trilla (1995). Educación y valores controvertidos. Elementos para un planteamiento normativp sobre la neutralidad en las instituciones educativas. [ArchivoPDF]. Revista Iberoamericana de educación. Educación y democracia. Número 7.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada