La fotografia de la societat
Avui a classe hem tingut a Alex (Egea, 2022). Ens ha demanat un tipus de carpeta d'aprenentatge diferent:
En primer lloc, mostrar els aprenentatges realitzat en cada una de les sessions formatives i la seva importància per la tasca que es desenvolupa com psicopedagog o psicopedagoga.
«El camí cap a una societat del coneixement imposa un canvi en l’ensenyament i els mètodes d’aprenentatge tradicionals, així com una inversió en la disponibilitat d’eines, continguts i materials educatius adequats» (Kozma, 2011)
La reforma educativa pot contribuir al desenvolupament de l’augmentant de la capacitat ciutadana i de la població activa per aprendre de manera contínua, crear artefactes culturals, innovar i produir nou coneixement i beneficiar-se d’aquest nou coneixement: el model de creació de coneixement.
Però les aplicacions més avançades, com ara les simulacions o els jocs, estan associades amb els canvis pedagògics que tracten els alumnes com a agents actius implicats en projectes col·laboratius per resoldre problemes complexos i reals, o porten a terme recerques, com en l’enfocament aprofundiment del coneixement. O bé, com en l’enfocament creació de coneixement, inclouen l’establiment de xarxes i la construcció d’entorns de coneixement que recolzin el discurs dels alumnes, així com les interaccions que generen noves idees creant i ampliant les idees dels altres (Kozma, 2011). El rol pedagògic dels professors és el d’estructurar i donar suport a aquestes pràctiques mitjançant recursos, modelant explícitament els processos cognitiu i social i animant els alumnes a portar a terme aquestes pràctiques (Kozma, 2011)
La integració de les TIC arreu del currículum per recolzar una comprensió profunda dels conceptes clau en les matèries i la seva aplicació per resoldre problemes reals i complexos, com en l’enfocament d’aprofundiment del coneixement.
Per tant, les polítiques i els programes de TIC relacionats amb la formació de professors s’haurien d’estructurar de tal manera que connectessin amb les pràctiques específiques de l’aula o impliquessin els professors en una comunitat de pràctica professional i desenvolupament continu, polítiques que han demostrat ja ser efectives en la reforma escolar (Kozma, 2011)
Amb l’escala del coneixement, els líders educatius poden prendre aquestes decisions dins d’un context ampli que connecta l’ús de les TIC amb altres decisions importants relacionades amb la pedagogia, el currículum, l’avaluació i la formació del professorat.
Els alumnes troben a les escoles aules estructurades amb horaris específics; els professors cobreixen el contingut estàndard amb classes magistrals davant d’una classe àmplia mentre els alumnes escolten; els alumnes treballen individualment per memoritzar fets i procediments senzills i reprodueixen aquest coneixement en les avaluacions. L’ús de les noves TIC, fins al dia d’avui, només ha reforçat aquest model.
Com diu la lectura molta part de l’aprenentatge es fa a fora i a casa, com ve recolza Kozma, 2011, “fora de les escoles les TIC ha tingut un impacte social significatiu”
Basant-nos en el text i la lectura de Kozma (2011), ens quedem que el model educatiu i la incorporació de les noves tecnologies no ha canviat tant, ja que, els estudiants troben aules estructurades a escoles amb horaris específics i els mestres ensenyen contingut estàndard en classes magistrals mentre ells escolten.
A més a més, els alumnes treballen individualment per recordar fets i procediments simples i reproduir aquest coneixement a les avaluacions. Fins avui, l'ús de les TIC no ha fet més que reforçar aquest patró. No obstant això, amb la reforma educativa es vol contribuir al desenvolupament i l'augment de la capacitat ciutadana i de la població activa per aprendre de manera contínua, creant artefactes culturals, innovant i produint nou coneixement i beneficiant-se d'aquest nou coneixement: el model de creació de coneixement. Per tant, les polítiques i els programes de TIC relacionats amb la formació de professors s'haurien d'estructurar de tal manera que connectessin amb les pràctiques específiques de l'aula o impliquessin els professors en una comunitat de pràctica professional i desenvolupament continu, polítiques que han demostrat ser efectives en la reforma escolar (Kozma, 2011)
A nivell d'aprenentatge es vol que la integració de les TIC arreu del currículum pugui recolzar una comprensió profunda dels conceptes clau en les matèries i la seva aplicació per resoldre problemes reals i complexos, com en l'enfocament d'aprofundiment del coneixement.
Des del meu punt vista com a docent l'aprenentatge amb les noves tecnologies aporta una perspectiva més inclusiva i equitativa per a tothom. Per exemple, amb la pandèmia hem pogut continuar fent classes gràcies a les TIC. Tanmateix, entenc el punt de vista dels autors, però hem de reconèixer que tot té els seus punts forts i els seus punts dèbils i les noves tecnologies si les sabem utilitzar i els donem un bon ús són molt enriquidores i innovadores. Finalment, al text esmemten que les noves tecnologies ens donen eines per a fer activitats com la col·laboració i la coautoría.
• Quines conseqüències (socials, educatives, psicol giques…) pot tenir aquest fenomen en les institucions i en les persones?
Castells (1998) esmenta que el nou sistema es caracteritza per una tendència a augmentar la desigualtat i la polarització social, és a dir, hi ha una diferenciació entre treball autoprogramable i altament productiu i treball genèric prescindible; a més a més, la individualització del treball fa que les relacions humanes es vagin distanciant, donant pas a la desaparició gradual de l'estat del benestar, la globalització de l'economia i la deslegitimació de l'estat. Per en de, observem l'exclusió social cada cop més present a la nostra societat. Es recalca que hi ha una bretxa en el nostre desenvolupament tecnològic i el nostre subdesenvolupament social, ja que la tecnologia de la informació desvia l'energia a una confrontació de la societat. (Castells, 1998)
Pel que fa a l’àmbit educatiu es esmentat abans que hi ha diversos punts de vista sobre l’ús i les seves conseqüències, per una banda es creu que es bo, no obstant encara s’ha de perfilar una mica a l’aula com utilizar-les, ja que normalment es el docent qui les aporta i no les fa seves als estudiants. Castells (1998) es argumenta que les noves tecnologies en l’àmbit educatiu creen un clima individualista.
Creuen que es urgent apostar per models educatius que potencien totes les dimensions de la persona. Així doncs, les dimensions projectives i introjectives incideixen en la forma directa en la potencia de la persona per a construir el seu sistema de valors i actuar d’acord amb el que pensen i senten. (Martínez, 2001) Vindria lligat amb el que diu el text i ens ha dit Amelia que s’ha d¡aprendre a ser i aprendre a viure junts, ja que, aprenem amb els altres i através dels altres, mitjançant converses i debats, tant amb iguals com amb mestres, familia...
• És previsible que l'escola hagi de potenciar l'e-learning dels nens i nenes en époques de confinament. Hauria de tractar-se i funcionar per igual en totes les etapes educatives?
Un punt molt important és que els alumnes, no importa si són d’infantil o són de batxillerat hem de preguntar si disposen de les eines adequades per poder accedir al 100% a l’aprenentatge digital en els períodes de confinament.
L'e-Learning és una evolució de la formació que neix amb l'expansió d'Internet, que posa a la disposició dels professionals de l'ensenyament virtual un nou entorn ric en recursos. A diferència de l'aprenentatge a distància, aquesta modalitat permet crear espais virtuals per impartir classes, exercicis interactius, fòrums de discussió per ampliar els continguts impartits i fins i tot simulacions reals per posar en pràctica els coneixements. (Herrera (2021) Beneficis:
- Més flexibilitat. L'alumne tria el ritme d'aprenentatge, decidint el moment en què accedeix als continguts formatius i definint-ne l'horari. A diferència de la formació presencial no cal estar a una hora concreta, tota l’acció eLearning està sempre disponible.
- Treballa des d'on vulguis. A més de la flexibilitat de l'horari, els alumnes també tenen la decisió el lloc on accedeixen a l'acció eLearning. I és que gràcies a l'expansió de modalitats com el mobile learning, es pot continuar amb un contingut formatiu des de qualsevol lloc a través d'una tauleta o smartphone.
- Dinamisme formatiu. Un aprenentatge més actiu, ja que gràcies a les eines de l'eLearning permeten que la comunicació entre alumne i docent sigui horitzontal, podent intercanviar missatges. A més, les accions proposades dins de la plataforma de teleformació requereixen que l'estudiant s'impliqui en comptes d'asseure's i escoltar les lliçons que se'ls proposa.
- Major riquesa daprenentatge. El llenguatge a internet és multimèdia, això vol dir que els continguts que se'ls proposa a l'alumne abasten tota mena de modalitats, des de vídeos, a textos plans o fins i tot escenaris pràctics on han de desenvolupar els coneixements teòrics (com passa en el cas de la formació gamificada).
- Continguts constantment actualitzats. Internet és el món sempre actualitzat i per això els continguts eLearning sempre estan a la darrera. L'equip que desenvolupa aquests cursos treballa constantment per adaptar-se a les necessitats de l'educació en una àrea concreta a les noves exigències laborals. D'aquesta manera, no cal esperar noves edicions de llibres o manuals per impartir les versions més actualitzades d'aquestes branques de coneixement.
- Accions formatives més personalitzades. Precisament les noves tecnologies permeten dissenyar estratègies de formació e-learning a la carta. Des de la imatge de la plataforma eLearning on tenen lloc aquestes accions fins als continguts que s'integren, d'aquesta manera es pot crear una oferta única i adaptada a les característiques de l'alumne amb exercicis apropiats per a les seves exigències o materials únics i diferents de la competència.
Per a tots els nivells educatius, aquests tipus d’aprenentatge és molt més motivacional I vivencial que les classes online, ja que aquestes últimes són com les classes presencials però a distància.
Cabero (2006) esmenta que l'estudiant d'e-learning haurà de dominar una sèrie de destreses: conèixer quan hi ha una necessitat d'informació, identificar aquesta necessitat, saber treballar amb diferents fonts i sistemes simbòlics, dominar la sobrecàrrega d'informació, avaluar-la i discriminar-ne la qualitat, organitzar-la, tenir habilitat per a l’exposició de pensaments, ser eficaç en l’ús de la informació per dirigir el problema, i saber comunicar la informació trobada a altres. Així doncs, en les primeres etapes i durant el confinament hauran de dominar aquestes competències tecnologies els familiars.
• Valora els aspectes positius i negatius d'aquesta decisió (centrant-te en el context concret del teu PAT).
Fundació escola Garbí (2019). Al pròleg del llibre de Jubany, “¿Hiperconectados?. Educarnos en un mundo digital”, Carles Capdevila esmenta que va col·locar l’ordinador en un espai comú de la casa per poder, acompanyar els seus fills i saber l’ús que en feien, així com el temps que hi dedicaven. Capdevila afegeix que “just quan celebrava aquesta petita solució domèstica, els telèfons intel·ligents han fet que internet entri a les habitacions. I ara què?”. Aquesta pregunta crea la necessitat d’educar alumnat en l’ús de les tecnologies dins del paradigma constant de canvi tecnològic.
- Per a què s’utilitzen les tecnologies a l’aula? Quins beneficis ens aporten a les pràctiques educatives? Cèsar Coll i Carles Monereo al seu llibre sobre “Psicologia de la educación virtual. Enseñar y aprender con las tecnologías de la información y la comunicación.” plantegen les diferents funcions de les eines tecnològiques i digitals en educació en funció de l’espai que ocupen en el triangle interactiu de l’aprenentatge, on apareixen tres elements: l’alumne, el contingut i el mestre.
Castells, M. (1998) Entender nuestro mundo. Revista de Occidente, 205, pp.114-145
Egea, A (2022) Apunts Tema 3. Orientació i tutoria T2 dimecres. Universitat de Barcelona. Material no publicat
El País (2020). Gilles Lipovetsky. Entrevista. El País Semanal. Youtube. https://youtu.be/d_Q_CvPYaiY
Fundació escola Garbí (2019). Per a què s’utilitzen les tecnologies a l’aula? https://www.escolesgarbi.cat/blog/2019/11/06/per-a-que-sutilitzen-les-tecnologies-a-laula/
Herrera, A. (2021, October 25). Qué es el eLearning y qué modalidades hay. Innovación y Cualificación. Retrieved February 3, 2022, from https://www.innovacionycualificacion.com/plataforma-elearning/que- es-elearning/
Kozma, R. B. (2011). Les TIC i la transformació de l'educació en l'economia del coneixement. Debats d'Educació. www.debats.cat Retrieved February 3, 2022, from http://www.debats.cat/sites/default/files/debats/pdf/kozma_1.pdf
Martínez, M. (2001). Escuela y construcción de valores. Un lugar llamado escuela. En la sociedad de la formación y la diversidad. Ariel. Barcelona


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada